Com ha canviat Figueres en els últims anys?
Fem una mica de memòria i anem més enrere:
Figueres a l’Època Contemporània
Un cop acabada la guerra, la vila reial va
continuar creixent i modernitzant-se. El 28 de setembre de 1839 es va inaugurar
el "Col·legi d'Humanitats" dirigit pel pare Julián González de
Soto que va ser el primer centre d'ensenyament mitjà de Figueres i
comarca, actualment és l’Institut Ramon Muntaner.
Figueres es va convertir en la “Ciutat Mare de la
Sardana” gràcies a en Josep Maria Ventura
i Cases, més conegut com a Pep Ventura que va crear la sardana moderna.
L'any 1850 es va inaugurar el Teatre Municipal
(actual edifici del Teatre-Museu Dalí)
que va ser obra de l'arquitecte Josep Roca i Bros, també
en aquests anys centrals del segle XIX podem destacar la figura d’un altre il·lustre
figuerenc en Narcís Monturiol i
Estarriol que va ser enginyer, intel·lectual, polític republicà
federal, però, sobretot, va passar a la història com l'inventor del submarí (el seu famós Ictíneo).
Inauguracions importants de la Figueres Contemporània
●
El 28 d'octubre de 1877 el ferrocarril va arribar a
Figueres, augmentant així el nombre de visitants a la ciutat.
●
A l’any 1978 es va obrir un segon
institut que va rebre el nom d’Alexandre Deulofeu, de manera que ja hi havia
dos instituts a Figures i a tota la comarca.
●
L'any 1982 es va inaugurar el Museu del Joguets
de Catalunya.
●
L'agost de 1986 es va inaugurar
l'Estadi Municipal de
Vilatenim que va ser el nou camp de la Unió Esportiva
Figueres.
●
En la dècada dels anys 80 també cal
destacar la mort del gran pintor Salvador Dalí (va morir el 23 de gener de 1989
i està enterrat en el seu museu).
Figueres a l'Edat Mitjana:
A principis del segle XVIII van començar a aparèixer
les cases fora de la muralla de Figueres, sobretot a les quatre vies d’entrada
a la població. Tot i així la gran majoria de la població es concentrava a la
zona emmurallada de la vila.
Un gran aconteixament esdevingut a Figueres va ser
el casament el 3 de Novembre del 1701 de Felip V amb la seva primera esposa
Maria Lluïsa de Savoia.
Durant la Guerra de Successió Espanyola Figueres
va ser ocupada tant pel bàndol borbònic com per l’austríac en diverses vegades.
Aquesta població va créixer significativament
durant el segle XVIII, al 1725 ja contava amb 1.872 habitants, convertint-se en
la població més gran de la comarca (la següent era Castello d’Empúries amb
1.261 habitants.
Durant el regnat de Felip VI es va creure oportú
la construcció d’una instal·lació militar per en aquesta zona fronterera per
així evitar possibles invasions dels exercits del nord.
La construcció es va iniciar al 1753 i els
treballs de construcció es van estendre fins als primers anys del segle XIX. La
construcció del Castell de Sant Ferran va aportar a la vila nombroses famílies
d'enginyers, picapedrers, paletes, obrers, etc; i un cop finalitzada l'obra
molts es van quedar a viure a Figueres augmentant així la població.
El disseny urbanístic de Figueres va estar marcat
per les decisions dels enginyers militars que, en primer lloc, intentaven
protegir la fortalesa i, en segon lloc, tenir en compte el creixement homogeni
i controlat de la vila.
Figueres
a l’Edat Antiga
La zona Altempordanesa estava inundada per
aiguamolls i amb una gran quantitats de joncs, de manera que no hi havia un
poblat a la zona sinó que els habitants estaven distribuïts a les zones més elevades
de la comarca.
Al 218 aC els romans van desembarcar a la ciutat
d’Emporion, i van començar a crear un poblat anomenat Joncària. Aquest poblat
va guanyar importància degut a que es trobava al pas de la via Domícia i de la
via Augusta.
A la zona actual del Barri dels Cendrassos de
Figueres podem trobar diverses tombes d’aquesta època, algunes amb sarcòfags de
marbre, de pedra, amb teules o enterrats a terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada